M7.221 - Pràctiques presencials - Aula 1

Públic

Els recursos per la professionalització en l’àmbit cultural que es proposen a l’assignatura ens dibuixen un àmbit ampli i molt divers per tots nosaltres que ens iniciem a la professió: des d’eines pràctiques orientades a la cerca de treball o la mateixa gestió i planificació, textos més reflexius, altres més normatius que ens plantegen com hauria de ser el nostre exercici professional dins el sector, etc. Tanmateix, si posem aquests recursos en diàleg amb la realitat del sector es crea una tensió entre l’ideal de la professionalització i les condicions estructurals en la que es desenvolupa. Una tensió que travessa bona part del treball cultural i artístic actualment i que no es pot ignorar a l’hora de reflexionar sobre la professió.

L’article de Victoria Ateca i Anna Villarroya (¿Cómo son las condiciones laborales y de vida de los artistas y profesionales de la cultura?) resulta revelador i terrorífic a parts iguals. A partir d’una enquesta realitzada a més de 1300 professionals del sector cultural el 2022 determina la condició estructural de la precarietat, àmpliament compartida al sector. Només el 5% dels professionals considera que la societat percep la seva labor com a essencial. Aquesta falta de reconeixement simbòlic ve de la mà de la precarietat material, ja que quasi el 60% declara ingressos mensuals inferiors als 1500 €. Aquestes dades s’agreugen quan el 80% declara el total desconeixement social de les irregularitats i la fragilitat de les seves condicions laborals.

Podríem continuar sumant dades igual d’alarmants, com la dificultat per desconnectar del treball, la pressió, la falta de conciliació de la vida personal… Però la situació més crítica es viu en el sector més jove, on en concentren els nivells màxims d’inestabilitat econòmica, irregularitats i major propensió en abandonar el camp. L’escenari es dibuixa aleshores resulta una pel·lícula de terror psicològic en què la professionalització es dona en unes condicions totalment fràgils.

Davant d’aquesta realitat, el Codi Deontològic de la Federació Estatal d’associacions de Gestors Culturals proposa un marc normatiu exigent i, fins i tot, en molts aspectes desitjables:

(…)

2. Aplicar los criterios de flexibilidad, creatividad, sostenibilidad y espíritu de riesgo y
una actitud proactiva para desarrollar la capacidad de un pensamiento global y
aumentar nuestro capital intelectual.
3. Esforzarse en la actualización de conocimientos y formación continua, de la
normativa técnica y de legislación necesaria para el ejercicio de la profesión.
4. Procurar el desarrollo de actividades de innovación, investigación, evaluación
continua del trabajo, comunicando y compartiendo sus experiencias y resultados.
5. Mantener una actitud crítica y reflexiva permanente hacia la propia actuación
profesional, garantizando un constante perfeccionamiento en todas sus actividades
profesionales.
6. Aplicar sus conocimientos y experiencia profesional para lograr la máxima eficacia,
eficiencia y diligencia, utilizando los recursos disponibles de acuerdo a las
necesidades de los usuarios.
7. Defender la libertad de práctica profesional ante posibles presiones de intereses
ajenos a los objetivos propios de la profesión. La práctica de la gestión cultural debe
llevarse a cabo sin interferencias ni amenazas a la libertad e independencia
profesionales.
8. Desarrollar su actividad con objetividad, sin arbitrariedades, con rigor y veracidad.
Evitando toda actividad que pueda perjudicar su integridad profesional o la equidad
necesaria para actuar o evaluar.
9. Abstenerse de realizar cualquier actividad que pueda generar un conflicto de
intereses entre la actividad profesional y la privada.

(…)

En aquests principis es configura la imatge d’un gestor cultural performant un agent autònom, ètic, responsable i capaç de prendre decisions lliures i fonamentades.Pero, veient aquestes dues realitats, la pregunta sorgeix de manera inevitable, fins a quin punt és just, o inclús viable, exigir aquest nivell d’excel·lència professional en un sector que no garanteix condicions laborals dignes? Com sostenir una pràctica crítica quan la supervivència econòmica depèn d’unes condicions inestables?

Fa uns mesos, a les III Jornades d’estudis Culturals de la UOC, en concret com a part de la taula de debat sobre Treball cultural, participació i desigualtat vaig descobrir la idea de salari emocional i vull recuperar-lo lligat a aquestes dades. El salari emocional es podria definir com la satisfacció simbòlica de poder treballar en allò que ens agrada; un sentiment de pertinença a un projecte. Aquesta idea funciona com un mecanisme de compensació que ens permet tolerar i normalitzar unes condicions laborals precàries.

La problemàtica real no és que el treball cultural tingui una dimensió vocacional sinó que aquesta sovint és utilitzada per justificar l’autoexplotació i el salari emocional imposat pot arribar a reforçar la idea que la passió ha de substituir el salari real.

Des de la perspectiva que intento donar, els recursos de professionalització no es poden entendre només com a eines tècniques o codis per poder fer-nos un lloc al sector. Professionalitzar la cultura implica també poder qüestionar les estructures precàries i reconèixer que l’ètica professional no pot recaure únicament sobre la responsabilitat individual de les professionals. En cas contrari, existeix el risc que els codis deontològics funcionin com a dispositius d’autoexigència en contextos en què encara manquen garanties bàsiques.

Aquesta reflexió connecta directament amb la cultura com a dret universal i no només com a producte. Pensar la professionalització des d’aquesta òptica implica assumir que no pot haver-hi projectes culturals realment transformadors sense unes condicions dignes darrere. També suposa entendre la gestió cultural no només com una pràctica tècnica sinó com un posicionament polític i ètic.

Fonts consultades:

Ateca, V., & Villarroya, A. (2023). En memoria de Victoria Ateca: Condicions laborals i vida dels professionals de la cultura a Espanya. Universitat del País Basc / Euskal Herriko Unibertsitatea; Universitat de Barcelona.

Federación Estatal de Asociaciones de Gestores Culturales. Código deontológico de la gestión cultural (s. d.). Documentos programáticos de la FEAGC.

GAME Research. (2025, 13–14 de novembre). Seminario de Estudios Culturales III: Cultura o barbarie. Tensiones en torno a la cultura en el siglo XXI [Seminari]. Universitat Oberta de Catalunya. https://gameresearch.uoc.edu/seminario-de-estudios-culturales-iii/ gameresearch.uoc.edu

González León, P., Candil Moreno, D., & Perdomo Munar, J. D. (2025). Cuando (no) compensa el salario emocional: precariedad y justificación en trabajadores de las industrias culturales y creativas [Ponència]. I Congreso Internacional de formación permanente sobre Antropología, Sociología y Trabajo Social. https://ciasts.congreso.info/ponencia/cuando-no-compensa-el-salario-emocional-precariedad-y-justificacion-en-trabajadores-de-las-industrias-culturales-y-creativas/ ciasts.congreso.info