Autogestió, comunitat i cultura independent: el perquè d’una tria.

Què és el Zumzeig?

El Zumzeig és un cinema independent localitzat al districte de Sants-Montjuïc. Es materialitza en el seu espai físic a través d’una petita sala de cinema i un bistrot. Aquests conformen un espai acollidor i polivalent que vol incidir en la tradició cooperativista i associativa de la zona.

Es conforma com una cooperativa de proximitat i sense ànim de lucre i tenen com a principal missió l’activisme cultural per la via del cinema independent. La seva programació es distancia totalment de les grans produccions i els blockbusters que trobem als cinemes comercials. Dins el seu espai es visualitzen propostes polítiques i invisibilitzades per les produccions de gran pressupost.

És un espai també obert a l’estrena i presentació de films, trobades de cineastes, debats, alguns formats més experimentals, així com participant en diversos festivals de cinema i curtmetratges.

El Zumzeig es mou a través dels valors participatius, la igualtat, transparència i responsabilitat social, així com les activitats de proximitat i les xarxes d’intercooperació cultural del barri.

Història, evolució i funcionament intern

El cinema es crea originàriament l’any 2013 a través de l’impuls de Stéphane Bernatas Chassaigne, juntament amb Guillaume Mariès i David Dorado; que van demarcar l’objectiu d’aportar una proposta d’exhibició cinematogràfica alternativa dins la perifèria de la indústria. A través d’aquesta vocació activista de la qual l’havien dotat, la sala es va convertir en un espai reconegut per la comunitat cinèfila a causa de la qualitat en les seves projeccions i el seu compromís polític.

Amb la voluntat d’ampliar el seu impacte social els fundadors van realitzar un pas al costat per tal de contribuir a la democratització gestora de l’espai. A través d’una campanya de micromecenatge totalment exitosa, la cessió de l’espai i un nou equip conformat de 7 persones; neix el novembre del 2016 el model cooperatiu actual.

El zumzeig té una base social molt àmplia que fa possible la seva tasca. Actualment, compten amb més de 500 amigues del cinema, 24 sòcies col·laboradores, 30 voluntàries actives en comissions; 4 sòcies treballadores i 3 treballadores contractades.

El cinema té un horari d’obertura de dilluns a diumenges, i les tasques de gestió es realitzen gràcies a la feina de 2 sòcies treballadores a jornada completa al matí, amb les quals coincidiré segons l’horari assignat, i a una treballadora a temps parcial a la tarda.

Com es fa possible?
Imatge extreta de la web de l’entitat: https://www.zumzeigcine.coop/static/informacio/

Motivacions personals

La meva motivació en realitzar les pràctiques al Zumzeig neix d’un recorregut personal i acadèmic molt vinculat a la cultura independent i a les formes alternatives de producció cultural i que neixen amb una intencionalitat específica i allunyada de la indústria hegemònica. La meva producció acadèmica ha estat vinculada a les subcultures, l’autogestió i la possibilitat de generar espais que trenquin amb les lògiques capitalistes dominants. En aquest aspecte, el Zumzeig es presenta com un espai idoni per la meva experimentació: mogut pel cooperativisme, de proximitat i sense ànim de lucre; que articula cinema i activisme.

En la meva aplicació a aquestes pràctiques, em va moure el desig d’entendre com es materialitzen, en el dia a dia, conceptes que fins ara havia treballat sobre el paper. M’interessa especialment veure com funciona la presa de decisions col·lectiva, l’organització de les tasques entre les sòcies; i quines tensions o potencialitats poden sorgir d’aquest model de gestió. Igualment, em motiva formar part d’un projecte que aposta pel cinema independent i altres propostes que sovint són marginades dels grans espais de projecció.

Finalment, del meu pas per les pràctiques espero adquirir una comprensió més profunda i realista dels processos cooperatius, aprendre eines concretes de comunicació i gestió cultural, així com poder desenvolupar una mirada més crítica i afinada sobre què significa treballar en un projecte cultural independent avui dia. En definitiva, i com ja hem comentat, connectar amb la teoria que m’ha acompanyat tants anys amb les pràctiques culturals que realment vull contribuir a transformar des de l’àmbit professional.

Deixa un comentari